Preparant l’inici de curs


Comencem el 2011-2012 amb…

Centenars d’interins/es o substituts/es que perdran el lloc de treball, i/o que reduiran substancialment la seva jornada.

– Un retrocés significatiu de les condicions de treball: més hores de classe, més massificació a les aules, més barracons…

– Retallades en els pressupostos de funcionament dels centres: un 25% de mitjana aquest curs que acumula en tres anys el 45% de pèrdua en poder adquisitiu,

– Amb una nova pèrdua de poder adquisitiu del 3% (igual a la inflació del 2011) que s’afegeix al 10% del període 2007 – 2010

– Retallades als FAS, plans de formació..

– Improvisacions amb el calendari, indefinició sobre el caràcter dels patis a primària o l’extensió a infantil de la sisena hora als centres que la faran.

La Generalitat retalla a sanitat i educació pública, però no hi ha crisi per augmentar les subvencionsa les escoles privades com ho demostra l’aprovació d’un Pla de govern que inclou entre els seus objectius millorar els concerts i, progressivament, estendre el finançament públic als ensenyaments postobligatoris, o per reduir els impostos als més rics, com l’eliminació de l’impost de successions. Hi ha diners per alguns mentre es retalla a la gran majoria treballadora. Aquesta no és una política exclusiva de CiU a la Generalitat, el Govern central assegura partides multimilionàries un cop més pel sector financer, ara amb la Llei de Caixes, mentre endureix reformes sobre jubilació, negociació col·lectiva, o amb decret llei de mesures urgents “per la promoció de l’ocupació”… perquè paguem els de sempre.  I amb un tres i no res modifiquen la inamovible constitució per tal de consagrar la contenció de la despesa pública, cosa que no pot fer sinó intentar blindar les retallades en despesa social i justificar-les constitucionalment.

També comencem el curs amb el debat novament amagat de la sisena a primària. La treuen com la van posar, per motius aliens a l’ensenyament i la seva qualitat. La van imposar, contra la voluntat de la gran majoria de mestres, per electoralisme i a corre-cuita, sense saber si tan sols tenien els recursos humans per engegar-la. Ara la treuen per reduir les plantilles sense tenir en compte l’esforç del professorat al llarg d’aquest cinc anys de sisena per donar-li contingut, i la mantenen a l’ensenyament concertat com a font extra de finançament i discriminació. Aquestes consideracions sobre el procediment de posar-la o treure-la no a d’evitar pronunciar-se clarament que en el nostre sistema educatiu es depassa amb escreix el nombre total d’hores lectives de la resta de sistemas educatius, sense per això millorar la qualitat. Al contrari hi ha sobrecàrrega lectiva. El que cal es dotar de recursos i professorat les cinc hores lectives.

Un final de curs amb mobilitzacions

En moltes escoles i instituts el curs passat es van impulsar mesures de denúncia de la situació que pateix l’ensenyament públic, amb el moviment de la marea groga i els dimarts grocs, amb escrits explicatius a les famílies, amb pancartes i concentracions a les portes dels centres, als ajuntaments,… També van ser molt importants les manifestacions del 14 d’abril i del 14 de maig. Aquestes mobilitzacions -com a la sanitat- van fer retrocedir l’abast de les mesures anunciades inicialment pel Govern, encara que les tramitades suposen un fort cop.

Tota aquesta política al voltant de la crisi, de beneficar a uns pocs a costa de la gran majoria ha tingut una expressió de rebuig molt important amb el moviment del 15M. A Plaça de Catalunya de Barcelona, com a tantes i tantes places del territori, milers de joves, amb la simpatia i el suport d’un bon sector de població treballadora, van iniciar un moviment de rebuig al sistema polític i econòmic. Els intents del Govern de reprimir-lo van topar amb la massivitat de la indignació popular. El 19 de juny, es feia una de les més grans manifestacions d’aquests darrers anys contra les retallades en sanitat i educació.

Continuar la lluita des de l’inici de curs

Cal assegurar la continuïtat de la lluita des de l’inici del curs. Cal seguir els exemples de Madrid, Galícia… En aquest sentit que proposem a la consideració de zones i centres, que el dia 12 de setembre s’iniciï:

Amb samarretes grogues, un full d’informació a les famílies i pancartes sobre les retallades (pèrdua de plantilla, diners de funcionament,…) i una crida a lluitar per recuperar els recursos i defensar la qualitat de l’ensenyament públic.

Explicant aquesta situació a les reunions informatives d’inici de curs.

Preparant concentracions de localitat amb la resta de centres.

Impulsant amb la sanitat pública de l’entorn plataformes conjuntes de defensa dels serveis públics.

I també haurem d’iniciar un debat a primària sobre la jornada continuada, per fer-lo posible pel curs següent. Però tant o més important que les propostes per mantenir la mobilització és impulsar la nostra organització de base: les reunions de zona amb la participació de tots els centres.

Ajuda’ns a construir un sindicalisme proper als centres.

Vine a la CGT!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s